L'estiu de 1929, Joan Amades va fer un itinerari de recerca per alguns pobles de la ribera del Segre. Només de la seva estada a Nargó, se'n va endur una collita de 130 cançons anotades. Aquesta xifra ja ens dóna una idea del vigor i de la vitalitat cultural que s'hi devia respirar. La gran majoria d'aquelles cançons, però, van desaparèixer engolides pels sotracs de la història i l'oblit de la gent. L'autor de l'obra que teniu a les mans, Marcel Fité, va néixer vint anys després de l'estada d'Amades al poble, però aleshores aquestes cançons ja no formaven part del paisatge musical de l'època. Era temps de postguerra, d'una postguerra grisa, trista, dolorosa i pobra, en què els cants del passat havien emmudit sota una llosa de plom, de silenci imposat, o havien estat substituïts per himnes marcials i cançons de combat. Reconstruir aquell possible passat, segrestat i perdut (El cançoner del rai), evocar i explicar la inacabable postguerra (Els dies grisos) i deixar una petita constància del plaer personal de llegir poesia (Relectures) són alguns dels objectius i dels continguts d'aquest recull que us presentem.