La Jacinta vol saber com s’ho farà la mare per respirar dins el taüt, i les seves ties li diuen que val més que vagi a cuidar els seus germans. Ella recorda de la mare el soroll de la cullereta picant el got quan remenava la llet per desfer-ne tots els grumolls. Riu amb els germans i el pare quan ell arriba aviat de la feina i mengen tots junts i al final ell els treu xiclets i caramels de les orelles. La Jacinta se sent estranya en un món on els altres nens tenen mare. Tot i que no té cap àngel de la guarda, una dona que cavalca un cavall blau vetlla per ella.
