Confessions d'un excapellà de Taüll explica la història de Francesc Ribes, un mossèn heterogeni que ha passat per les parròquies de Puigcerdà (1966-1970), Llimiana i altres pobles de la Conca de Tremp (1966-1977) i Ripollet (1978). El llibre parla de la seva infància a Taüll, del seu pas pel seminari de la Seu d'Urgell, on s'hi va estar fins 1966, així com dels professors més significatius, els companys, les rutines diàries i el sistema disciplinar. Francesc Ribes també explica la gradual apertura al món exterior abans i després del Concili del Vaticà II i la insòlita història del pare Joan Quer. El llibre ofereix una mirada heterodoxa, mordàs i humana sobre la jerarquia eclesiàstica, el clergat i els laics dels anys seixanta i confessa el gradual desencant cap a la seva vocació, que el condueix a deixar l'església per convertir-se en professor. Confessions d'un excapellà de Taüll és un relat mordaç i heterogeni, que parla sobre l'amistat, l'amor, el celibat i l'Església, amb una sinceritat descarnada i inusual.