Pagès Editors ha presentat avui en roda de premsa a la llibreria Gigamesh de Barcelona les novetats de la seva col·lecció de ciència-ficció, una sèrie  mítica pels amants d’aquest gènere que va néixer l’any 2000 i en el marc de la qual en aquests quasi vint anys s’han publicat 30 títols.

El principal canvi presentat avui és un relleu generacional al capdavant de la col·lecció, que des del seu inici ha estat dirigida per l’escriptor i expert en literatura de ciència-ficció, Antoni Munné-Jordà, i que a partir d’ara tindrà com a director al professor i doctor en Literatura catalana Daniel Genís.

Genís, que agafa el relleu amb motiu de la jubilació de Munné-Jordà i avalat per la seva recomanació, és un gran coneixedor del gènere fantàstic català, ja que ha estat un dels creadors del web dedicat a la ciència-ficció en català El Biblionauta i forma part de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i de l’Agrupació d’Amics de la Ciència-Ficció en Català.

Història de la col·lecció de ciència-ficció de Pagès Editors

L'any 1993 sorgeix a Pagès Editors l'interès per publicar una línia de narrativa de ciència-ficció. En aquell moment, dins del panorama de la literatura catalana, no hi havia cap col·lecció que s’ocupés d'una manera rigorosa i exclusiva de publicar obres d'aquest gènere. L’editorial es posa a treballar i ofereix la direcció d'aquesta nova col·lecció a l'escriptor Antoni Munné-Jordà, un expert reconegut per tothom. Ell s'hi avé entusiasta i proposa un inici del projecte amb força.

En un plantejament de màrqueting agosarat, l’any 2000 Pagès Editors publica de cop quatre títols, tres dels quals ja havien sortit anteriorment al segell, però de manera aïllada. Es van reeditar canviant les cobertes, amb un disseny nou. Fou una iniciativa innovadora al mercat del llibre que va donar a conèixer àmpliament la nova col·lecció.

"Antoni Munné-Jordà ja era, aleshores un personatge respectat. Havia estat un dels impulsors de la Societat Catalana de Ciència-Ficció que agrupa els escriptors del país que cultiven aquest gènere literari. També havia treballat en el projecte de la col·lecció dedicada a aquest gènere de Pleniluni. Podríem dir que Pagès Editors recuperava d'alguna manera aquesta antiga sèrie. Tot plegat, tant els lectors, com els autors i els llibreters que estimaven aquesta literatura van adonar-se de seguida que Pagès Editors ho havia encertat a l'hora de posar en marxa el projecte i triar-ne el director”, ha explicat la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès.

Pagès ha explicat així mateix que la col·lecció va crear-se amb tres grans objectius. En primer lloc, recuperar els autors catalans antics de ciència-ficció, molts d'ells totalment desconeguts l'any 2000. Per exemple Ribera, Pujulà, Pedrolo, Julió... El segon lloc, fer conèixer els escriptors del gènere contemporanis: Jordi de Manuel, Miquel Barceló, Rosa Fabregat, entre d'altres, a més de promocionar els premis dedicats exclusivament a la ciència-ficció, com el de l'Ajuntament de Mataró o els de la Nit Literària Andorrana. I, en tercer lloc, posar a disposició dels lectors catalans les obres clàssiques del gènere traduïdes al català: Brian Aldiss, Scott Card, Silverberg o els russos gemans Strugatski, entre molts altres.

El balanç del treball de Munné-Jordà i Pagès Editors ha estat extremadament positiu en aquest quasi vint anys: un total de trenta títols publicats en el marc d’una col·lecció que per a molts ja és mítica.

En aquest sentit, durant la roda de premsa d’aquest matí Eulàlia Pagès ha agraït la tasca realitzada per Munné-Jordà al capdavant de la col·lecció, una tasca que va omplir un buit en el mercat literari català, donant valor a escriptor catalans d’aquest gènere, proporcionant traduccions destacades i convertint els llibres plata i porpra en tot un referent entre els aficionats.

Canvis amb la nova direcció

Daniel Genís durant la seva intervenció ha agraït a Pagès Editors la confiança dipositada en ell per dirigir la col·lecció i també a Antoni Munné-Jordà per haver pensat en ell per a substituir-lo. “Els qui ens movem en el món de la literatura de gènere, o simplement estimem la literatura i les lletres catalanes, sabem que l'Antoni és un autèntic referent, un savi enorme però d'una accessibilitat extraordinària, d'una humilitat molt poc acostumada en aquest país”, ha dit.

Quant a l’etapa que s’enceta amb ell com a director, Genís ha explicat que la seva voluntat  “és la de mantenir allò que ha significat la col·lecció, allò que l'ha convertit en el que és, però alhora mirar de potenciar aquells aspectes que havien quedat una miqueta descuidats”.

Així, amb Genís s’ha dut a terme un redisseny de la coberta que ja ha estat molt comentat a les xarxes pels aficionats. “Els colors porpra i plata s'havien escollit en l'inici, inspirats en el look de col·leccions de ciència-ficció que es feien a França o a Itàlia al llarg del segle XX, amb una estètica molt determinada (avui en podríem dir kitsch), que hem considerat que calia actualitzar. I dic actualitzar i no pas canviar”, ha explicat.

Aquest canvi en les cobertes es podrà veure ja en el número 31 de la col·lecció, que s’acaba de publicar, Òxid sobre òxids, de Maria Hernández, Premi Pedrolo de l’any passat, que es presenta aquesta tarda a la llibreria Gigamesh.

D’altra banda, Genís vol que hi hagi una continuïtat en la tasca de donar visibilitat als autors catalans de ciència-ficció. “Continuarem mirant de rescatar de l'oblit clàssics catalans i publicant el guanyador del Premi de narrativa de ciència-ficció Manuel de Pedrolo, que atorga cada dos anys l'Ajuntament de Mataró, com hem fet sempre, però donant-li encara més visibilitat”.

Per últim, Genís ha explicat que un dels seus objectius com a nou director de la col·lecció és revitalitzar les traduccions. “Per mi el més necessari és publicar autors catalans, però, evidentment, per poder publicar obres d'autors catalans amb cara i ulls, cal que aquests autors, abans, s'hagin pogut formar en una tradició que poques vegades ha estat accessible en la seva llengua”, ha explicat.

En aquest sentit ha afegit que el proper títol en què ja s’està treballant serà una de les traduccions més emblemàtiques de la col·lecció "2001" de la desapareguda Pleniluni Edicions, la que va fer el 1988 Joan Fontcuberta de la novel·la de William Gibson Neuromàntic. “Neuromancer va guanyar quatre dels principals premis de ciència-ficció i a més va inaugurar un dels corrents més influents dins de la ciència-ficció, el cyberpunk, l'estètica del qual ha tingut continuïtat fins avui dia i ha donat resultats en literatura i en cinema tan populars com per exemple les recents Blade Runner o Ghost in the Shell”, ha destacat sobre aquesta obra.

“La nostra idea és mantenir un ritme petit però regular de publicacions, de 2-3 llibres l'any, com fins ara, satisfer els aficionats i consolidar el projecte. La ciència-ficció a Catalunya (afortunadament) ja no és el que era i tot indica que l'interès pel fantàstic en general, els últims anys, ha experimentat un creixement important, la qual cosa ens fa ser optimistes si fem les coses bé”, ha finalitzat Genís.

 

Més sobre Daniel Genís

 

Doctor en literatura catalana per la UdG amb la tesi La història de Catalunya de Rafael Cervera. Edició i estudi (2012). Llicenciat en Filologia Catalana (1999) i  Castellana (2000). Ha estat investigador-col·laborador de l’ILCC (UdG) i de NARPAN. És autor de diversos articles i xerrades sobre literatura catalana i ha col·laborat en l’edició del Dotzè del Crestià de Francesc Eiximenis (OFE). L’any 2004 va obtenir la I Beca d’Investigació i Recerca Històrica Jeroni Pujades, atorgada per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. És autor del llibre La invasió francesa de l’Empordà el 1285 (2006). Des de 2019 és vocal de la Junta de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia i director de la col·lecció “Ciència-Ficció” de Pagès Editors. També és membre fundador de l’Agrupació d’Amics de la Ciència-Ficció en Català.

Actualment és professor de Secundària a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i gestiona el web de literatura fantàstica ElBiblionauta.com