Pagès Editors se sumarà aquest 2022 a la celebració de l'Any Viladot, que commemorarà els cent anys del naixement de l'escriptor i poeta visual lleidatà Guillem Viladot (Agramunt, 1922 - Barcelona, 1999) i que donarà el seu tret de sortida avui dissabte 29 de gener.

L'editorial publicarà una obra inèdita de poesia visual creada per l'artista a principis dels anys setanta i un epistolari que recupera les cartes que es van enviar l'escriptor agramuntí i Josep Vallverdú. També es durà a terme la reedició de la tetralogia Memòria de Riella i l'editorial farà un rellançament de les obres de Viladot que té al seu catàleg.

 

 

Cantates, fugues i colls de la baralla

La primera de les publicacions amb les quals Pagès Editors celebrarà l'Any Viladot sortirà a la llum l'1 de febrer. Es tracta de Cantates, fugues i colls de la baralla, una obra de poesia visual que creada tot seguint els esbossos, anotacions, mesures i indicacions de l'artista del que havia de ser un llibre que no es va arribar a publicar mai i que es conservava a la fundació que porta el seu nom a Agramunt.

 

Gràcies a aquest testimoni rústic i auster de Viladot, podem veure la forma i el contingut que l'autor volia donar a aquesta edició que s’estructura en tres apartats: les cantates, amb les cinc peces que ja havia publicat en una nadala del 1970; les fugues, amb cinc composicions més; i els colls de la baralla, amb quatre collages que tancaven la seqüència total de 14 obres.

 

L’ordre que Viladot va donar a les diferents composicions fan que el llibre prengui un sentit absolut de denúncia contra la foscor i la repressió que patia la societat, en aquest cas ponentina, de l’època. Aquesta dimensió de combat, de violència i d’injustícia on ens immergeix Viladot encara es dramatitza més a conseqüència del denominador comú de les catorze obres: les llistes telefòniques. Es tracta de reproduccions de pàgines de la guia telefònica de la província de Lleida intervingudes per l'agramuntí en una expressió de la seva poesia visual pionera en el món artístic. "Els topònims dels pobles, evidentment castellanitzats, i l'onomàstica dels veïns i veïnes de la província de Lleida converteixen aquest llibre en un crit coral, en un reclam territorial d'uns pobles i una gent que patien una repressió del règim i la misèria de la postguerra", assegura Pau Minguet Sánchez, director de Lo Pardal – Fundació Guillem Viladot, al pròleg del llibre. El mateix Viladot va explicar que les seves guies telefòniques tenien "un sentit i intenció polítics molt marcats”. I, segurament, va ser per culpa dels mecanismes repressors del règim franquista que Viladot no va continuar amb la publicació d'un llibre que ja tenia maquetat. 

 

"La maqueta original ha restat immòbil i pacient fins ara, que amb motiu del centenari del naixement del personatge agramuntí, i després de cinquanta anys de repòs en un calaix, Cantates, fugues i colls de la baralla s'edita per materialitzar un projecte malauradament estroncat", celebra Minguet.

 

Epistolari V-Λ

Es tracta d'un llibre que recull l'abundosa correspondència que van intercanviar Guillem Viladot i el narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista català Josep Vallverdú, en una edició a càrrec del filòleg i historiador de la literatura Joan Ramon Veny.

 

El llibre es publicarà al mes de març i ja el seu títol avança una qüestió que el lector trobarà a les cartes: les dues «V» que identifiquen les inicials dels dos protagonistes, es troben, la primera, en la seva posició normal, ortodoxa, representant la mesura, la flegma i la ironia de Vallverdú; la segona, es presenta invertida, heterodoxa, i representa l’experimentació, la rauxa i la mordacitat de Viladot. "Aquest camí bidireccional de la «V» a la «Λ» –de Vallverdú a Viladot i viceversa, doncs– que recorren les cartes, representa l’itinerari de dues vides compartides en una amistat inconsútil, incondicional i incondicionada, com la llera d’un riu que bressa un corrent", explica Veny.

 

Es pot afirmar que Josep Vallverdú i Guillem Viladot són dos escriptors prolífics, polígrafs i polimorfs, en el sentit que han estat literàriament molt fèrtils, que han tocat temes molt diversos i que els han desenvolupat de moltes i molt variades formes. Aquest volum fa pública, però, la seva faceta d’escriptors de cartes que caldrà afegir al gruix de gèneres i formes que van conrear.

 

 

Memòria de Riella

En aquest volum s’arrepleguen quatre títols Temps d’estrena, Els infants de Riella, La gent i el vent i L’arrel del Panical, que Viladot va publicar entre 1959 i 1967 i que va dedicar a Riella, el món mític de la seva infantesa a Agramunt. La seva prosa amb un estil directe voreja la poesia, la ironia, el sarcasme i la tendresa.

 

L'obra es publicarà el mes de setembre. 

 

 

Obres de Guillem Viladot al catàleg de Pagès Editors

NOVEL·LA

- El trill, 1998

- Les vellicositats, 1999

- Quartet ponentí, 1999

- Memorial de Na Nona, 2010

 

POESIA

- Res comú, 1997

- Abans podríem passar pel Louvre, 2000

- Poesia completa V, 2004