Pagès Editors acaba de publicar la primera traducció al català d’una novel·la de la prestigiosa periodista i escriptora Pepa Roma, Una família imperfecta, un llibre que parla de dones a les quals l’accés a l'educació i a la cultura no els va servir per a salvar-se d'aquests dimonis familiars que sempre acaben apareixent, alhora que relata els canvis polítics i socials que ha experimentat en les darreres dècades.

Tot això ho fa a través de l’explicació de la vida de la seva protagonista, Càndida, la filla gran d'una família acomodada de capa caiguda, qui deixa el seu marit a Madrid i se'n torna a la seva Barcelona natal per acompanyar la seva mare, una dona despòtica i ressentida, fins a la residència on passarà els darrers mesos de vida.

Els seus únics familiars que té són el seu germà, Àngel, malalt de càncer, i una tia paterna, tot un referent sofisticat i alliberador en la seva joventut. Enemigues acarnissades, tia i mare són guardianes dels secrets familiars que es van revelant al llarg de la novel·la.

A mesura que Càndida va descobrint tot allò que la seva pròpia família s'ha dedicat a ocultar durant dècades, assistim a la història d'una saga familiar formada per descendents de la burgesia barcelonesa i terratinents de províncies. En ella s'entrellaça la història de la capital, Barcelona, amb la de la Catalunya interior o de poble, d'on procedeix una branca de la família.


Anàlisi de la societat Catalunya
A banda d’aquesta història familiar que explica la novel·la, en el llibre també es pot veure la visió de l’autora dels canvis que ha patit Catalunya en les darreres dècades, a través dels ulls de la seva protagonista.
I és que Càndida, en tornar, troba una Catalunya molt diferent d’aquella en la que va néixer i créixer. Els seus senyals d’identitat han canviat, a causa de la immigració, del turisme, de la petjada deixada pels Jocs Olímpics i del sorgiment d’una cultura més autòctona i centrada en si mateixa que la ‘espanyolitzant’ pròpia de l’etapa del franquisme. Però la protagonista troba que, sobre i per sobre de tot, ha canviat la història que avui es compta i la idea que té de si mateixa la mateixa Catalunya.

Càndida no entén què ha passat, per què hi ha franquistes d'ahir que avui són dins les files independentistes?, per què hi ha immigrants que reneguen de la llengua i origen dels seus pares per a abraçar una nova llengua, fe i identitat?

Ella mateixa ja no sap qui és i en aquesta cerca de la seva pròpia identitat, Càndida recorre a l'única cosa segura a la qual pot aferrar-se: la història familiar, contada pels últims supervivents de la guerra, veritables testimonis de la història, que es troben en la seva pròpia família. Aviat descobreix que són les dones de la casa les que guarden amb més zel el llegat contat pels avis, convertint-se en les grans narradores d'una saga familiar que es remunta al segle XIX.

“La família de Càndida reuneix en si mateixa tots els elements de la societat catalana, en pugna entre si, com ho està i ha estat sempre la mateixa societat catalana. El cacic i l'agricultor temporer de la Catalunya interior; l'industrial de Barcelona i l'obrer; el que va lluitar amb la República i el que es va passar al costat de Franco; l'empobrit per la guerra i el que van enriquir-se gràcies a l'estraperlo”, explica Roma.

 

La força de la dona
Però més enllà d’aquesta visió política i sociològica de Catalunya, la novel·la parla sobretot de dones que s'emancipen, aquestes en les quals havia recaigut tot el pes de l'economia familiar durant la Guerra Civil, i que, acabada la guerra, surten i emigren a la recerca del seu propi destí i empoderament. “Dones que es fan a si mateixes, en les quals no és difícil reconèixer a les mares de les nostres feministes d'ara”, detalla l’autora.
A través de la seva família, Càndida va recuperant la memòria de la tribu, però sobretot la memòria de si mateixa. Una cerca d'identitat en la qual Càndida descobrirà tot allò que les famílies no es diuen, un drama familiar de dimensions traumàtiques.

La resolució de comptes pendents entre mare i filla, la complicitat profunda amb el germà malalt de càncer, les intenses relacions en el si d'aquesta família de personatges forts, fan que Una Família Imperfecta sigui, en definitiva, el relat d'una profunda crisi vital, el desenvolupament de la qual i conseqüències resultaran recognoscibles per a molts lectors.

 

Més sobre l’autora
Pepa Roma (La Sentiu, Lleida) ha viscut gran part de la seva vida a Barcelona, on va estudiar Filosofia i Lletres, i Ciències de la Informació. Va alternar els estudis amb llargues estades a Londres, Sydney, San Francisco i amb viatges a Àsia i Àfrica, inclosa una volta al mon de dos anys. Ha treballat en alguns dels principals mitjans de comunicació del nostre país, com La Vanguàrdia, Tele/eXpres, El Periódico de Catalunya, TVE, El Globo, Diario16 o El País. Entre les seves obres destaquen Indian Express, guanyadora del Premi Azorín (Planeta, 2011); Mandala, Premi Andalusia de Novel·la (Alfaguara, 1997); Cómo desaparecer sin ser visto (Exadra 1991); i relats com Adiós Estambul, accèssit Premi Antonio Machado 1990. També es autora dels assaigs La trastienda del escritor (Espasa 2003); Jaque a la globalización (Grijalbo, 2001); De profesión periodista (Anaya 2000); Hablan ellos (Plaza & Janés, 1998). Fou editora de editora y coordinadora del llibre Ser Hombre (Temas de Hoy, 2001), i de la col·lecció Modelos de Mujer, de Plaza & Janés.

 

Més informació i accés a les primeres pàgines aquí