Pagès Editors acaba de publicar dos llibres que tenen en comú que ambdós contribueixen a la recuperació de la memòria històrica. Es tracta d'Heretar Mauthausen i El passat fosc del turó. El primer és un llibre de Llibert Tarragó, fill de Joan Tarragó, el català responsable de la biblioteca clandestina del camp de concentració nazi de Mauthausen. Inclou les memòries de son pare i les seves vivències i reflexions com a fill d'un supervivent de l'horror nazi exiliat a França. El segon és una obra de l'historiador i investigador Gerard Pamplona que aborda una qüestió de difícil comprensió i anàlisi fins ara, el passat del Castell de Lleida, la Seu Vella, com a camp de concentració.

 

Heretar Mauthausen

Es tracta d'un llibre a dues veus: un diàleg entre un pare i un fill en la distància del temps. Llibert és fill del soldat republicà deportat a Mauthausen, Joan Tarragó, qui va poder tornar del camp de concentració, però a l’exili de França. D’aquí el nom de Llibert, símbol de la llibertat recuperada. El pare va demanar al fill que escrigués les seves memòries. El fill, però, llavors tenia vint anys i dubtava si podria enfrontar-se de nou als horrors que havia sentit quan era un nen i s’amagava dels adults exdeportats que venien a casa compartint les seves experiències. Pocs anys abans de morir, Joan Tarragó va escriure les seves memòries del camp de Mauthausen, la seva reclusió de quatre anys i quatre mesos en convivència amb la mort. Més de quaranta anys després, Llibert presenta aquest llibre que és un tribut a la figura de Joan Tarragó i un exercici de diàleg amb les ombres, a cor obert.


A Heretar Mauthausen trobem, en primer lloc, doncs, les memòries que va escriure Joan Tarragó, on descriu la vida de brutalitats, assassinats, maltractaments i una alimentació deficient que va viure al camp d'extermini durant quatre anys i mig. En segon lloc, Llibert Tarragó s'afegeix al seu testimoni narrant detalls de la seva vida, marcada irremeiablement per la vida dels seus pares. Finalment, el llibre inclou (amb el permís d'Edicions 62) els fragments del llibre Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, referents a Joan Tarragó.

 

Tal com explica al pròleg el periodista Francesc-Marc Álvaro, nebot al seu torn d’un deportat assassinat a Mauthausen, "aquest llibre és una manera honesta, subtil i sàvia d’omplir el silenci". "Llibert Tarragó, fill de l’exili a França, ens revela en aquestes pàgines les memòries del seu pare i, alhora, el seu viatge en direcció a un passat traumàtic que exigeix anar separant les capes que conformen la dialèctica perenne entre el record i l’oblit, entre la ferida i la resiliència, entre els malsons i l’esperança", destaca el periodista.

 

El llibre ens ofereix el coneixement dels matisos d’una experiència sense parangó, sobre la qual mai acabem de saber-ho tot. Més aviat passa el contrari: com més estudiem el fenomen dels camps nazis, més ens adonem de la profunditat de l’abisme moral, polític i social que van representar. En aquest sentit, el text ens permet rescatar els noms, els rostres, les peripècies i els periples d’aquells que van ser assassinats als camps nazis i d’aquells que van sobreviure, per retrobar-nos amb la història més enllà i més ençà de les fredes referències generals, perquè "no podem viure feliçment sense abraçar aquest dolor que ens desborda", diu Álvaro.

 

"Prenguem-ne nota i expliquem-ho als nostres fills -afegeix el periodista  i escriptor-, i que aquests ho expliquin també als nostres néts. Fem que cada testimoni, com el que representa aquest llibre valuós, sigui sempre una celebració de la vida i de la dignitat humana, contra les forces de la foscor".

 

Joan Tarragó va neixer a la població lleidatana del Vilosell, que el 2019 va inaugurar una biblioteca amb el nom de la Clandestina en homenatge al deportat garriguenc.

 

El passat fosc del turó

Aquest llibre analitza per primera vegada de forma específica i rigorosa un període i uns fets desconeguts per la majoria, fins i tot per la majoria de lleidatans: l’existència d’un camp de concentració al final de la guerra civil i inici de la postguerra, al Castell de Lleida, la Seu Vella. Aquest monument emblemàtic de la ciutat va concentrar en el període 1938-1940 entre 4.000 i 7.000 represaliats pel franquisme, convertir-se en un dels camps de concentració més importants de Catalunya.

 

Tal com explica el seu autor, Gerard Pamplona, El passat fosc del turó "és una aportació historiogràfica que té com a objectiu dignificar les víctimes de la repressió franquista i recuperar de l’oblit parts de la memòria històrica del nostre país".

 

"Milers de presoners republicans van ser tancats al camp de concentració del Castell. Molts hi van perdre la vida i les seves restes van ser enviades al Valle de los Caídos. Van ser els presoners republicans tancats al camp de concentració els que van reconstruir una ciutat completament devastada després de la guerra. És hora que la ciutadania de Lleida tingui coneixement d’un dels successos més rellevants i desconeguts de la història de la ciutat", destaca Pamplona.

 

El treball en el qual es basa -és el Treball Final de Grau d’Història de l’autor, tutoritzat per la historiadora, escriptora i professora Antonieta Jarne, la prologuista- ha suscitat una reivindicació arreu de la societat lleidatana per recuperar la memòria de les víctimes del camp de concentració franquista de la Seu Vella. Així mateix, el llibre obre la porta a futures investigacions relacionades amb la repressió i els mecanismes de control i dominació aplicats durant més de quaranta anys de dictadura.