Aquest és un llibre autobiogràfic on Fàbrega reflexa el descobriment de la paraula i del món d'un noi "que vivia en una casa de pagès pobra, sense llum ni aigua, que anàvem a buscar a una font a una hora lluny".
Els grocs es descabdellen i s’enfiten amb el xerric tenaç de les cigales que no saben callar. I una enganyifa de blaus albicantats desencoratja el poc braó d’un cel amb beis de grises bromallades al bec de la solana i els llucs verdals i bruts d’allà a la vinya. Hi ha, vives, al teulat, tres sargantanes.
El llibre conté dues parts molt diferenciades: la primera, amb poemes de 16 versos i la segona, amb poemes de només 3 versos.
La poesia de Josep Fàbrega és molt clàssica, en decasíI·labs, gairebé sempre amb rimes assonants, amb els accents allà on toquen, molt treballada estructuralment.
Josep Fàbrega (Súria) és mestre jubilat. Ha publicat més d’una vintena de poemaris, entre els quals destaquen Sis dies d’agost, Premi Jordi Pàmias (2009), Natana, Premi Miquel Martí i Pol (2010) de Roda de Ter i Sense bitllet de tornada, XII Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra (2015). Els últims són Postres de Poeta, Premi Ciutat d’Elx (2018), Nus, Premi Adolfo Utor Acevedo (2018) de Dénia, Fes-te paraulaEl darrer protocol, Premi Joan Perucho “Vila d’Ascó” (2019).
