L'estany d'Ivars i Vila-sana va ser fins a la seva dessecació,l'any 1951, una de les zones humides més importants de la Catalunya interior. Destacava per l'abundància de fauna, el seu paisatge i la vida social que es desenvolupava al seu entorn amb celebracions de tota mena, passejades en barca, caceres, la pesca de l'anguila, etc... A causa de la conjuntura econòmica i política de l'època fou dessecat i les terres es convertiren en camps de conreu, en contra de la voluntat de la majoria dels veïns dels municipis de l'entorn. Malgrat això l'antic estany sempre ha estat ben viu en la memòria popular.
