Resulta evident: una aventura així és del tot incompatible amb la idea classica d'obra completa. Lluny del rastreig mil limetric, de l'erudició empolsada, de la interpretació dogmatica, les obres completes de Carles Hac Mor són un pas més cap a l'assumpció de les paradoxes de la incoherencia: unes obres per sempre incompletes: ombres pal lides d'allo que fou: un impuls per dur Carles Hac Mor encara molt més enlla d'allo que va ser abans de Carles Hac Mor: un ajut per enllosar els camins que hem de fer entre tots navegant cadascú el seu per tal de poder-los desfer.
Carles Hac Mor (Lleida, 1940) En poesia i narració destaquen, pel seu caire no naturalista, Tu'm és no'ms (1977), Anar i tornar (1979), Agoc (1981), De tranuita (1983), Un pedrís de mil estones (1992) i S'ha rebentat l'hospici (1992). Ha conreat gèneres d'invenció personal, com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí. Del 1973 al 1975 practicà l'art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d'art i poesia "Tecstual", "Ampit" i "L'avioneta", i n'impulsà d'altres. Ha col·laborat en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes i diaris (El País, Diari de Barcelona). Ha estat guardonat amb nombrosos premis.
