A Indíbil i la boira, Josep Vallverdú parteix del fet real de l'anunci d'una entrevista per desplegar un rosari d'anècdotes, records, opinions i, fins i tot, confessions. Tots aquests episodis són fruit de la vida del propi autor i tenen com a teló de fons la vida a les comarques de Ponent. Configuren el testimoni d'un gran esforç cultural personal i alhora col·lectiu dels territoris que tenen Lleida la ciutat d'Indíbil com a centre d'irradiació territorial. El text de Vallverdú tan aviat gira cap enfora com endins, conté gotes d'acidesa i d'humor, participa del llibre de memòries, però també de l'assaig i de la crònica. Indíbil i la boira va ser finalista del Premi Josep Pla l'any 1982 i va ser publicat per primera vegada el 1983. Al cap de trenta anys, el llibre manté tota la seva frescor i actualitat. El seu missatge és tan viu encara que l'autor, en aquesta nova edició, no hi ha volgut introduir cap canvi.