Aquest llibre traça, poema a poema, una visió plena de natura amb la mirada de l'home que no pot deixar d'estimar tot allò que l'envolta malgrat l'aïllament i la solitud que, en últim lloc, a tots ens colpegen. El guiatge és inequívoc: L'ús de la consciència mateixa com a l'única defensa possible dels homes davant de l'absurd i l'abisme. Husserl i la subjectivitat transcendent, ressonen des de la llunyania en aquesta poesia on la natura arrela a la consciència.