Els han tallat la llum per no pagar-la i ja fa un mes que viuen a les fosques. Ara la nit és de debò la nit, atàvica, prenyada de mil monstres. Perquè quan ja no es pot veure la tele es tornen a explicar històries de por. Que el pare és a l'atur o que la mare guanya el sou d'una dona de fer feines. Que no hem comprat els llibres de l'escola. Que aquest hivern potser passarem fred. La taula està parada i la família és una col·lecció de rostres tristos, fantasmes al voltant de les espelmes, davant d'un plat d'arròs i d'un got d'aigua.