Et trobes en una habitació anònima, desproveïda d’ecos i d’ombres. Aquí dins no hi ha res que pugui enterbolir la teva mirada. Els hotels són així. Quan un hoste se’n va, el personal de neteja s’encarrega d’eliminar-ne qualsevol vestigi de l’estada. Escombren paraules, esborren gemecs i espolsen els fantasmes, els quals opten per desaparèixer-hi per lliscar cap a temors més favorables. Què hi fas, aquí? Quan hi has arribat? Es podria dir que l’habitació és inèdita, que l’han construïda exclusivament per a tu, perquè la decoris al teu gust, perquè l’atapeeixis de records o hi amunteguis nits d’insomni pertot arreu. Sí, els hotels són així. Tenen quelcom d’hospital o de presó.