Aquest és un llibre autobiogràfic on Fàbrega reflexa el descobriment de la paraula i del món d'un noi "que vivia en una casa de pagès pobra, sense llum ni aigua, que anàvem a buscar a una font a una hora lluny".
Els grocs es descabdellen i s’enfiten amb el xerric tenaç de les cigales que no saben callar. I una enganyifa de blaus albicantats desencoratja el poc braó d’un cel amb beis de grises bromallades al bec de la solana i els llucs verdals i bruts d’allà a la vinya. Hi ha, vives, al teulat, tres sargantanes.