Aquest llibre vol ser un recull de sensacions i vivències del Miquel Ball, de la trajectòria vital d’una persona, dins un entorn molt concret de la ciutat d’Igualada, que als vint anys va viure el xoc brutal de l’assassinat del seu pare, juntament amb disset igualadins més en el cementiri de la Pobla de Claramunt el setembre de 1936, per part de revolucionaris republicans. Com a home afí a moviments d’Església, després del sotrac familiar es va escapar de casa per a refugiar-se a casa dels seus tiets a Barcelona, durant uns mesos, i més tard a França a la regió d’Alsàcia, on tenia un tiet segon que havia emigrat a principis de segle a aquelles terres. Allà hi va passar un temps, per després tornar a Espanya per Irun i ingressar a l’exèrcit nacional a principis de 1938. Per raons del destí va estar poc temps a primera línia de foc per passar la resta de la guerra en un taller militar a Mérida, fins llicenciar-se el novembre de 1939.