"La poesia de Josep Ballester es construeix sobre el relleu dels mapes a través de diferents elements dels territoris (que observa, s’emmiralla, reflexiona i es qüestiona). Però també en la seua obra el cos es converteix en una cartografia, com havia somiat, en un dels seus poemes, Anne Sexton, que va entendre’l com un desplegament urbà. I a Llibre dels somnis, com un arqueòleg, Ballester ens convida als seus lectors a desxifrar amb ell l’idioma del salobre i el vent, a seguir-lo en un itinerari geogràfic que transita entre diferents èpoques i desplega, com un mapa, el bo i millor de la poesia de Ballester." (Del pròleg d'Àngels Gregori).