Susanna Rafart no només rellegeix la seva obra, sinó que, en recollir-la i seleccionar-la, la reescriu i li dona una nova direcció. En fi, que haurem de tractar-lo com un llibre nou, i per reblar el clau n’haurem de copsar l’organització ideològica. Per això ens tocarà entrar dins els temes i motius que caracteritzen tres lustres d’intensa producció poètica: des del fundacional Pou de glaç fins a la recuperació i adaptació de la mètrica quantitativa a La mà interior (2011) i En el teu nom (2015); des de la «poesia d’hivern» (com la va qualificar Manuel Forcano) que envaeix les pàgines de Retrat en blanc (2004) fins a l’esclat encegador de La llum constant (2012); des de les proses poètiques de Baies (2005), passant pel ritme monocord dels versos de L’ocell a la cendra (2010) per arribar a la construcció del gran poema unitari i històric —i alhora reescriptura d’un altre poema, de Maria Àngels Anglada— que és En la profunda onada (2011). Del pròleg de Francesco Ardolino.