El tacte d’un hivern neix a la muntanya. El jo poètic es fon amb el paisatge hivernal i, d’aquesta unió, en brollen versos que, a partir de situacions i sentiments quotidians, reflexionen sobre el sentit profund i ancestral de l’hivern, que esdevé també metàfora. L’humà i l’abstracte es troben en la paraula i en el mateix procés creatiu.