Tots els dies arriben. Dos germans es reuneixen un cop a l’any per posar-se al dia. Una tradició que les seves dones detesten i que es manté gairebé per inèrcia. De moment, ningú s’ha atrevit a qüestionar-la. Es tracta d’una obra amb petits tocs d’humor que s’inscriu en el subgènere de “taula parada”. La trobada dels dos germans i les seves dones al voltant d’una quiche d’espinacs, un pastís de formatge i diverses ampolles de vi esdevindrà una acarnissada confrontació. La vetllada acabarà d’una manera que ningú podrà oblidar. Postres. Dos éssers desconeguts observen la vida d’una parella humana: els seus gestos, les seves paraules, els seus conflictes i les seves absències. Fascinats i perplexos, intenten entendre què vol dir estimar, cuidar, mentir o sentir. Entre maduixes amb nata, diàlegs irònics i moments de tendresa, l’obra esdevé un mirall lúdic i profund sobre les relacions, la comunicació i la pèrdua de la màgia quotidiana. Una comèdia metafísica, poètica i humana sobre la felicitat, la fragilitat d’existir i la necessitat urgent de viure i d’aprendre a estimar.