Escriure poesia és com posar fites maldestres al trajecte final cap a la mort... la perspectiva és crua, rebel i descreguda. És una rèplica al mirall de la vida, on hi ha massa escribes per inventar els déus i els dimonis. No pretenc passar comptes amb ningú sinó constatar que, potser no som el que volíem ser... que l'ànima està marcada amb un tampó que diu: vist per sentència i que cal reinventar-la amb la paraula.
M. Clara Mir i Maristany és llicenciada en Filosofia i en Filologia Catalana i diplomada en Psicologia Clínica. S'ha dedicat a la docència i a la recerca. Com a poeta, ha estat finalista al Premi Joan Santamaria 2007 amb Persistències. Entre altres llibres té publicats poemes en nombrossos reculls i a la revista universitària Hiperbòlic. Des de 2006 coorganitza, juntament amb Marta Malleu, les sessions literàries de Poesia a la xarta al Casal Despertaferro al Poble Nou, al Centre Comarcal Lleidatà i a l'Espai Mallorca de Barcelona.
