Tel. +34 973 23 66 11

editorial@pageseditors.cat

You have no items in your shopping cart.

Subtotal: €0.00

De la seducció i del sofriment

More Views

Writer

De la seducció i del sofriment

  • Poemes en prosa

  • Writer: Vicens Planagumà, Josep
  • ISBN: 978-84-123786-7-2
  • 96 pages
  • Rustic cover
  • 150 x 210 mm
  • Collection: Grama Nº
  • Release date: November 2021
  • Availability: In stock

    €12.00
    A De la seducció i del sofriment. Poemes en prosa l'autor ha volgut aplegar, en un sol apunt, la disparitat plaent i lluminosa de la seducció amb la superfície estranya i dolorosa del sofriment. Tot sota la forma precisa dels poemes en prosa iniciats ja per Aloysius Bertrand en Gaspard de la nuit i per Charles Baudelaire en els petits poemes en prosa posteriors a Les Fleurs du Mal. Contradictoris i extrems, els dos moviments de l'ànima fecunden el camp de les experiències humanes de l'extraordinari, ple de consciència del temps i del viure, ple de goig i tensió extrema. Temps de naixences i d'obertures a l'infinit, de transgressions individuals i socials cap a la mort del vell i la naixença del nou, plenes del sentit profund del viatge. Si en el primer llibre l'autor es concentrava en una metafòrica biografia de l'artista, en aquest segon, ja plenament en el destret, s'esbargeix damunt del terrer on esclata l’ànima, que cerca el goig i el coneixement necessari per al viure, que no és altra que el de les transparències de la llibertat i l'infinit en el finit i el necessari de la vida.
    Josep Vicens-i-Planagumà (Barcelona, 1954) L'autor ha volgut que les úniques certeses de la seva ressenya biogràfica siguin en l'obra que signa. És per aquest motiu que no li resta gaire cosa a dir, més que el grapat de constants vitals pròpies de la seva condició humana, és a dir, l'existència d'un cos subtilment transformant-se, la presència d'uns noms i uns cognoms d'una tradició, uns llocs de l'espai i del temps terrenal com a marc escenogràfic, i les empremtes anímiques de les diverses expressions d'Eros i Tànatos omnipresents! Tot això i... una munió d'imponderables, quimeres de construccions individuals i col·lectives perfent-se, ara i adés, en aiguabarreig amb les forces irrisòries del gest, que malgrat tot, permet reconèixer uns límits, unes minses porcions del Tot, per alleugerir, això sí, l'excessiva embriaguesa que comporta la visió exhausta de l'Infinit.