L'escriptor de mitjana edat sent sovint l'impuls de fugir, d'escapar d'una situació opressiva. Per això somia en trens nocturns i aventures eròtiques amb desconegudes. Els protagonistes dels 27 relats breus de La meitat de zero són homes o en el fons el mateix home- a l'equador de la vida, insegurs i vulnerables, que acusen les decepcions i temors de l'edat madura : la recança de la joventut perduda i dels somnis frustrats, el pes de la rutina professional o afectiva, la perplexitat enfront del món i les dones, la por a la soledat, el pressentiment de la vellesa i la consciència de la mort... Una galeria d'emocions masculines, descrites amb cruesa i lirisme, entre les quals ocupa un lloc destacat la tendresa pels fills. Perquè, bé que potser superficials i confusos, els homes també tenen sentiments.
Vidal Vidal (Arbeca, 1958). Viu a Lleida. És llicenciat en Dret i funcionari públic. Autor d'una quinzena de llibres i de més de cinc mil articles d'opinió a la premsa, sobretot al diari Segre, a l'Avui i a la revista Presència. Col·laborador en diverses tertúlies radiofòniques d'actualitat a Catalunya Ràdio. A banda de llibres de viatges, ha publicat un recull de contes, Com és que el cel no cau? (premi El lector de l'Odissea 2003) i dues novel·les, Esperaré el dia i la nit (2002) i Nit endins (2012).
