"Podria semblar que aquest “gest d’Yrit” obeeix a la construcció d’un discurs interior, qui sap si per ordenar les coses i ordenar-se un mateix, i certament en té les aparences, però aquest gest, el girar-se a mirar cap enrere, ens obre una visió àmplia i dóna joc a una interpretació diversa: per damunt de l’amenaça d’esdevindre estàtua de sal si ho fem, hi ha la valentia de girar-se, decididament, malgrat l’amenaça. I vet aquí el primer cop d’efecte d’uns poemes teixits, trenats, bastits amb mestratge alhora que amb una fluïdesa que no traïx la veu que els ha anat creant i, per tant, no amaga, sinó que ensenya aquella part de l’ànima que els ha donat com a fruit. I si l’ensenya, és possible que ens hi vegem en algun moment" (del pròleg de Joan Callau).