Què passa quan te n’adones de que la teva vocació no et portarà enlloc i que molt probablement hagis de buscar una altra feina? Què passa si aquesta feina és la publicitat, que durant molt de temps t’ha semblat reprovable? Què passa si ets jove, però potser no tant com per canviar dràsticament de via? Existeix l’amor o, tal com deia Foucault, es tracta d’una estratègia de reproducció dels codis socials i de la gestió política i afectiva dels cossos? Què passa quan dius això que acabes de llegir enmig d’una festa, a una noia amb qui t’agradaria anar al llit? Podem seguir veient les pelis de Truffaut després d’haver pensat en la biopolítica? Es pot seguir guanyant un la vida en professions de lletres?