Al llarg de la seva prolífica trajectòria, Vicenç Altaió ha impulsat el reconeixement als nostres poetes avantguardistes mitjançant exposicions, publicacions i homenatges, com un deure generacional amb els pares de la modernitat artística catalana: J.V. Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho, Cirlot, Joan Brossa, Salvat-Papasseit... Ara correspon als seus contemporanis reconèixer i celebrar la seva aportació a l’agermanament de la poesia i les arts visuals, tot seguint la tradició que ens han llegat aquests poetes, o artistes com Joan Miró, Salvador Dalí i Antoni Tàpies. Tot i haver dedicat una bona part de la seva obra a prologar, escriure o promoure artistes, ha estat en la bibliofília on ha desenvolupat un projecte que aquesta exposició certifica. Du per títol Ulls Fèrtils com un homenatge a Paul Éluard, figura que va jugar un paper similar al seu molts anys abans, i en un altre context. Ell va ser al dadaisme i al surrealisme allò que Vicenç Altaió ha significat i significa pels artistes catalans del canvi de segle. El poeta, a la fi, és un mitjancer que incita amb les paraules i les idees.