En sé ben poc, jo, dels hitites. Ignoro, com ignoro tantes coses, la seva literatura; i si en feien o no d’això que nosaltres anomenem poesia. En queden algunes restes: pedres damunt de pedres que dubto que pugui visitar mai i als museus algunes suggeridores obres d’art fetes en metall que decoraven temples i palaus. Tothom que hi vivia ara ja no és més que pols en un país polsegós. Aquests poemes els vaig escriure pensant en aquesta pols. O en la pols dels neandertals, dels hurrites, dels escites, dels minoics, dels xiximeques, khmers, hippies i postmoderns i en no sé quanta gent del passat, ja tots calbs a hores d’ara. Ves a saber què i com sentien, quants dels sentiments s’atansen als meus d’ara mateix (del pròleg de l'autor).