"Pel que es veu, hi ha una tradició popular antiga que diu que quan les embarassades parien una nena, el patriarca familiar responia a la pregunta “Què ha sigut?” tot dient: “ha estat cugula”. Cugula, doncs, era una paraula connotada de menyspreu i mal auguri. Si el blat és fèrtil, la cugula és borda. A diferència dels nois, les dones no servien pel treball al camp. Afortunadament, el poeta fa ús d’aquell mal averany per revertir-ne el sentit. No endebades el seu llibre està dedicat a la seva filla Lupe. La seva no és una cugula circumscrita a la dita popular. És identitat traspuada en els ulls i alhora reconeixement del gènere." (De l'epíleg d'Àngels Marzo).