Peus de cedre, un títol que surt d’Emily Dickinson, conté cent trenta intents poètics que són un diari que transita per esdeveniments íntims (la mort dels pares, les relacions personals amb la família, amb les amistats, amb el món en general...) i esdeveniments col·lectius (la consciència humana, la consciència nacional de pertànyer a una cultura amenaçada...). En una formalització molt simple, pretén que tot estigui al servei de la idea temàtica de cada poema.