A Banderes blaves, Juanjo Lecumberri (Leku pels amics) recorre la seva infantesa i joventut per construir un relat íntim sobre la memòria i la pertinença, amb el Lleida com a teló de fons omnipresent. A través de partits viscuts a la graderia del Camp d’Esports, rituals heretats, vincles familiars i records fragmentaris, el llibre mostra com un club de futbol pot convertir-se en un espai compartit entre generacions des d’on mirar el pas del temps. Però Banderes blaves és també el retrat d’una afició que resisteix; d’una massa social que, en un dels moments més difícils de la història del club, continua sostenint el Lleida malgrat les derrotes a la gespa i als despatxos. La memòria col·lectiva d’un equip i d’una ciutat. Suposo que no triem la vida dels records: alguns marxen per sempre, d’altres evolucionen barrejant-se amb els nous, uns quants es mantenen fidels al que va passar i guanyen la batalla contra el temps.