Sonets a una clau perduda significa el retorn de Percival Everett a la poesia enmig del ressò creat per la seva obra novel·lística. Sota la influència d’obres musicals com els Preludis de Chopin o els solos de piano d’Art Tatum, els sonets d’Everett recorren escales i tonalitats musicals per caminar per la desesperança, la melangia o el dolor, i acaronar la serenitat, la intimitat o la dolçor. Cercant preguntes més que no pas trobant respostes, Everett retorç la forma dels sonets i juga amb l’ordre dels Preludis al seu gust per desafiar convencions i ficar-nos en un embull amb aparença de parany. En realitat, l’enginy lingüístic, la imatgeria i els modes narratius d’Everett són una invitació a la descoberta de les claus perdudes de la condició humana. ARNAU FERRE SAMON (Traductor de l'obra)