Un esquinçall és “un tros de roba ple d’esquinços”. L’autor d’aquest llibre, davant d’un tema tan exhaustiu —la història del papat i de l’Església— i amb ganes de ser mesurat, ha fet una tria dels esqueixalls més significatius del teixit de vint segles d’història, sense amagar que molts papes foren indignes de menar la Barca de Pere. La síntesi pot sobtar, però, escrita des d’una fe critica, també enriqueix disposar tant del pretèrit inicial com del passat més recent d’aquests annals. Així, dedica una trentena d’esquinçalls des del segle XX fins a Lleó XIV, valora com a involutius els papats de Joan Pau II i Benet XVI i no s’està de palesar les tensions entre la concepció eclesial catalana i basca, enfrontada a una altra, sovint més tancada i integrista, de la resta de la pell de brau.