El 1805 foren descobertes a Roma les restes d'una suposada màrtir de nom Filomena. Amb motiu del trasllat de restes, prop de Nàpols, s'observaren alguns fets extraordinaris; els miracles que continuaven produint-se ara i adés fonamentaren el culte a santa Filomena, "la taumaturga del segle". La devoció s'expandí per tot Europa i arribà fins a les terres de missió. A Andorra, el culte de santa Filomena fou introduït pels religiosos exclaustrats per les lleis de desamortització a Espanya i els anys 1835-1836. En ple auge aleshores, la devoció a santa Filomena també prosperà a Andorra al redós de la capella construïda en honor seu, consagrada el 1839. Després d'un llarg període d'intens fervor en tot el món de la cristiandat, la fe en la santa miraclera es va anar temperant. No podent ésser provada l'autenticitat de santa Filomena, el Vaticà desautoritzà el seu culte definitivament l'any 1961.