Aquest any Pagès Editors afronta la jornada amb una variada oferta de llibres amb la que considerem podrem satisfer un variat ventall de lectors. Així, a les llibreries s’hi podran trobar un ampli catàleg de llibres de tots els gèneres, destacant els publicats en les darreres setmanes amb vistes a Sant Jordi.  

Des de la tardor passada, Pagès Editors ha publicat un total de 58 llibres de narrativa, poesia, assaig, història i literatura infantil i juvenil. Com sempre, la publicació d’aquests títols s’ha fet tenint en compte les noves obres d’autors ja consolidats a Pagès Editors, com Montse Sanjuan, Jaume Barrull o Marta Alòs, però intentant a la vegada trobar veus emergents que es puguin incorporar al nostre catàleg amb propostes atractives. L’objectiu final de Pagès Editors és continuar la seva consolidació com un dels segells de referència als Països Catalans.

 
Per aconseguir-ho, l’editorial ha fet aquest any una forta aposta pel gènere negre i criminal i ha creat la col·lecció ‘Lo marraco negre’, el director de la qual és el reconegut escriptor i crític literari Sebastià Bennasar. L’estrena d’aquesta col·lecció s’ha fet per la porta gran, amb un dels noms més importants de la literatura catalana com és Manuel de Pedrolo, amb la reedició de la seva novel·la Es vessa una sang fàcil. Dins de la col·lecció ja s’han publicat també els títols Anna Grimm. Memòria Mortal, una nova entrega de la saga protagonitzada per la mosso d’esquadra lleidatana creada per la Montse Sanjuan, i Ulls maragda, la primera incursió al gènere negre de la polifacètica escriptora Marta Alòs.  

La celebració de l’Any Pedrolo és també una de les efemèrides literàries importants d’enguany i Pagès Editors s’hi ha sumat amb la publicació de dos títols. Per una banda, ha recuperat l’esmentada novel·la de l’escriptor i, per l’altra, ha reeditat Pedrolo contra els límits, de Jordi Arbonès, l’assaig més ambiciós sobre l’obra pedroliana publicat fins a data d’avui. D’altra banda, el festival de novel·la negra impulsat per l’editorial, El Segre de negre, inclourà un homenatge a l’escriptor de L’Aranyó.  

Pagès Editors també celebra enguany l’Any Fabra amb la publicació del llibre Escrits sobre Fabra de Josep Murgades i l’any Capmany, amb l’assaig Miralls creuats, de la guanyadora del premi Josep Vallverdú, Mari Àngels Cabré.
Destaquem, per últim, que darrerament l’editorial ha fet un gran pas cap a la internacionalització d’alguns dels seus autors ja que, a través del segell en castellà, Editorial Milenio, la saga de la sergent Anna Grimm ha pogut donar-se a conèixer a Mèxic. Montse Sanjuan va presentar la novel·la a la darrera edició de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, celebrada el passat mes de novembre.
 
Esmorzar de Sant Jordi
Com és tradició, la diada de Sant Jordi celebrarem a la seu de l’editorial un esmorzar al qual es convidarà tots els autors del nostre catàleg. Enguany, la lectura de la glossa anirà a càrrec d’Àngels Santa, catedràtica de Filologia Francesa, assagista i directora de la col·lecció ‘Lo marraco blau’, de Pagès Editors. Aquesta és una de les poques col·leccions existents dedicades a la traducció al català d’autores destacades de tot el món i dins la qual s’han publicat les novel·les d’Edith Wharton, Assia Djebar, Suzanne Lilar, Anne-Marie Garat, Lydie Salvayre, Christine Angot o Malika Mokeddem, entre d’altres.
Tancarem l’acte amb l’actuació d’una de les cantautores més conegudes dels Països Catalans, la lleidatana Meritxell Gené, amb qui acabem de publicar el poemari Després dels esbarzers.  

Aquest llibre, realitzat a partir de la tesi doctoral de la historiadora sobre la formació i legitimitat del patrimoni artístic d’aquest equipament, explica la història i vicissituds del Museu Diocesà de Lleida: la seva fundació per part del bisbe Josep Meseguer, en el context de les directrius vaticanes, les conseqüències de l’estroncament a causa de la Guerra Civil Espanyola, els anys de postguerra i l’embranzida de les institucions amb la creació d’un nou ens museístic, el Museu de Lleida, on s’adscriu tota la col·lecció diocesana.

Dins d’aquest enquadrament diacrònic, el llibre analitza l’esdeveniment que ha marcat en clau de litigi les relacions entre Catalunya i Aragó: la segregació del bisbat de Lleida i la incorporació de les parròquies segregades al nou bisbat de Barbastre-Montsó. Aquest fet ha comportat un llarg procés de reclamacions en tribunals eclesiàstics i civils, desenvolupat en diferents instàncies, i on s’inclouen també els litigis dels béns procedents de Sixena.

La tasca d’investigació duta a terme per l’autora s’ha materialitzat, principalment, en l’elaboració d’un corpus documental, contextualitzat i transcrit, que presenta els diferents títols d’adquisició —compravenda, donació, permuta...—, documents probatoris que pretenen demostrar la legitimitat del museu i del bisbat de Lleida respecte als béns en litigi.

Aquesta obra pretén ser, doncs, un referent respecte a la legitimació legal del fons del Museu de Lleida que justifica la unitat de la col•lecció i està escrita, sens dubte, per la persona amb més coneixements sobre la història del Museu de Lleida.

El llibre està actualitzat fins als darrers fets que afecten al Museu, que culminen l’11 de desembre de 2017, amb l’entrada de la policia judicial i la guàrdia civil a l’equipament per traslladar a Sixena les obres d’art en litigi.

“No he pretès fer la història de cada objecte que forma part del museu, això ja ho vaig fer per a la tesina de llicenciatura. Ara es pretén mostrar la seqüència lògica de la formació d’una col·lecció i de la política patrimonial del bisbe Meseguer, exercida des d’aquella sensibilitat artística que el caracteritzà i que transformà, per l’alquímia de la responsabilitat i la bona fe, les transaccions mercantils en actes d’amor”, explica l’autora.

Més sobre l’autora

Carmen Berlabé Jové és doctora en ciències jurídiques i polítiques per la Universitat Abat Oliba, llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, llicenciada en història de l’art per la Universitat de Lleida, màster en Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Museografia interactiva i entorns de participació per la Universitat de Barcelona. Ha obtingut, també, els títols de postgrau de Conservació preventiva de patrimoni per la Universitat Autònoma de Barcelona i d’Estratègies i recursos en museografia interactiva per la Universitat de Barcelona.

La història d’El Clan de Sa Ràpita s’emplaça en el Campus Universitari de les Illes Balears i a la localitat mallorquina de Sa Ràpita i té com a punt de partida l’assassinat d’un rector de la Universitat que va participar en els fets del maig francès del 68. Des d’un primer moment, l’argument de la història apunta a una consigna d’aquest període de protestes estudiantils i obreres com a un dels possibles motius de la seva mort.

La novel·la es construeix a partir de cinc veus narratives diferents que corresponen als cinc personatges protagonistes de la història, tres vicerectors que formen part de l’equip del rectorat, l’amant del rector i la seva exdona. Són cinc veus que s’encadenen una a l’altra i a través de les quals el lector construeix la personalitat del rector. Les visions d’aquestes cinc veus són, en alguns casos, coincidents i, en altres, divergents i contradictòries, de manera que la història funciona per una acumulació de dades que es van sumant i que teixeixen una sola realitat.

La trama descansa sobre una paradoxa que s’acaba convertint en l’eix central de la novel·la i que és la concepció del crim no com un fet reprovable sinó com un fet meritori per part de l’assassí o assassins.

El Clan de Sa Ràpita és el darrer conte del llibre Vides de filferro, editat també per Pagès Editors i amb el qual l’autora va rebre el LII Premi Recvll de Narrativa Joaquim Ruyra. D’aquesta manera, aquesta novel·la dóna continuïtat a aquesta història originaria ja publicada amb anterioritat.

“És una història que està contextualitzada en una universitat i que per tant no segueix els cànons de novel·la negra tradicional, ja que no se situa en àmbits sòrdids sinó en un context intel·lectual, en la universitat de les illes Balears”, explica l’escriptora.

Més sobre Montserrat Espallargas i Barceló 

Montserrat Espallargas i Barceló (Barcelona, 1964), és llicenciada en periodisme per la UAB. Ha estat periodista a la ràdio i al diari i també responsable de comunicació corporativa. En l’actualitat treballa com a docent de català i habilitats comunicatives, i també és terapeuta d’habilitats socials per a nens amb problemes d’assetjament, víctimes o agressors. L'estil literari de l'autora és una combinació equilibrada de nervi narratiu i paraules llustroses. Literàriament parlant és filla de Ruyra, de Dostoievski, de Mann, de Villalonga, de Riera, d’Onetti, de Lobo Antunes, de Fernando Vallejo... Com a autora, Espallargas ha manifestat en diverses ocasions el seu doble compromís, primer, amb un intent de trobar noves veus narratives dins l'àmbit literari, i, segon, amb la recuperació de les diferents varietats lingüístiques del territori de parla catalana. El Clan de Sa Ràpita n’és un clar exemple, ja que està escrit en la varietat mallorquina.

Per últim, el llibre inclou un epíleg del sociòleg i periodista Jaume Barrull, qui reflexiona sobre quins passos haurà de seguir l‟independentisme a partir d'ara. “Quin serà a mig termini el posicionament d‟aquell sector de la societat catalana que a priori no vol trencar Espanya i, alhora, afirma que creu en la justícia i la llibertat? Prioritzaran els valors democràtics o acceptaran la repressió com el preu que s‟ha de pagar per mantenir la unitat d'Espanya?” es pregunta.   
 
Aquests sis textos, doncs, acompanyen a les imatges, les veritables protagonistes del llibre, plantejant preguntes al lector i fent-lo aprofundir en el que va succeir no tan sols l'1 d‟octubre sinó també els dies posteriors. Perquè aquesta jornada ha esdevingut una data senyalada ja per sempre més en l'imaginari col·lectiu. Perquè l'1-O, com explica en Carod-Rovira, és una data que ha arribat per quedar-s'hi, per sempre, per a ser explicada als descendents i als que no van poder-la viure. Amb aquest llibre, de ben segur, recordar el que va passar aquest dia, ja històric, serà més fàcil.  
 

Homenatge a Pedrolo al festival El Segre de negre
A banda d’aquestes tres publicacions, Pagès Editors, com a editorial organitzadora del festival El Segre de negre, retrà homenatge a l’escriptor Manuel de Pedrolo en l’edició d’aquest 2018, que se celebrarà al mes de juny. Properament es tancarà el programa d’aquesta trobada literària que enguany arriba a la tercera edició.

Es tracta d’un recull que s’ha fet amb la voluntat de recuperar la memòria de la gent anònima perseguida durant la dictadura franquista i d’avaluar l’abast de la por i de la desmobilització que el règim instituí, tant sobre els perdedors com sobre la societat en general.

I és que la informació reunida en aquesta edició, presentada poble a poble, ofereix noves dades que permetran avançar una mica més en la comprensió de l’abast de la violència política i de la seva penetració en el teixit social: un repte historiogràfic encara no exhaurit.

El llibre l’ha coordinat Conxita Mir Curcó, professora d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració d’Albert Rafael Cots i Gabriel Ramon-Molins.

La tasca investigadora

Mir explica sobre aquest llibre que a mitjans dels anys 80, gràcies a l’impuls donat per Josep Benet, des del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, molts joves historiadors van decidir dedicar els seus esforços investigadors a l’estudi al coneixement de l’impacte repressiu de la dictadura de Franco.

“Sabem des de llavors els noms de les persones executades i afusellades d’ençà que començà l’ocupació de Catalunya, la primavera de 1938. Més lent, però, ha estat el camí de transformar les xifres globals dels republicans empresonats, exiliats o processats com a responsables polítics, en persones identificables pel seu nom o per la localitat on residien”, assenyala.

Així doncs, fent un gran esforç, els historiadors han pogut conèixer les xifres de les víctimes de la repressió, tot utilitzant documentació molt diversa. “És, però, quan descendim a l’escala local –explica la historiadora- que es fa més palès que totes les víctimes tenen nom i que el rescat memorial d’aquestes passa per la seva identificació, cosa que no sempre resulta fàcil de fer”.

I és que el temps, la desmemòria i la fragilitat dels records de la gent gran no hi juga a favor. Tot i això, el fet de poder accedir avui dia a fonts judicials, tant civils com militars, així com a grans webs documentals ha facilitat la tasca d’emprendre una identificació molt més objectiva i contrastable, com la que proposem amb aquesta obra.

Conèixer pel seu nom prop dels 15.000 lleidatans residents en cadascun dels pobles de Lleida que van ser víctimes de la repressió franquista era doncs l’objectiu principal d’aquest treball.

Per dur a terme aquest llistat, s’ha acotat el temps d’estudi entre l’ocupació iniciada la primavera de 1938 i l’any 1963, moment en què la creació del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) va limitar els poders excepcionals que fins llavors havia tingut l’exèrcit.

Consells de guerra, diligencies múltiples, derivades de l’acció dels tribunals militars, responsabilitats polítiques, exili i deportació, són les principals variables que s’han tingut en compte per tal d’oferir la relació que presentem, que és la més completa que s’ha fet fins ara a partir de les fonts disponibles.

“L’anàlisi de la violència franquista en l'àmbit local permet constatar els efectes que aquesta tingué sobre les classes populars, que són les que majorment en patiren les conseqüències, així com l’abast de la seva penetració en el teixit social. La desaparició de famílies senceres de tants pobles de Catalunya, de les quals tot just en queden petjades, significà una pèrdua humana important en cada localitat, com queda reflectit en les dades agregades que aportem. Recuperar les seves vivències, cercant alguns d’aquests rastres que sens dubte obren nous camins a la recerca històrica, constitueix segurament una de les virtuts d’aquesta obra”, destaca Mir.

Pensem que és, en definitiva, un llibre que moltes famílies lleidatanes voldran tenir com a document, a través del qual poder explicar la repressió que van viure alguns dels seus membres i que quedarà com a testimoni escrit perquè les generacions futures no oblidin el que va succeir a Lleida durant la dictadura franquista.

Pagès Editors participa un any més en la Setmana del Llibre en Català, que enguany celebra la 35a edició. Ubicat a la caseta 49, el segell lleidatà presentarà dues novetats editorials importants.

Llibres relacionats:

• La rebel·lió catalana
• El primer ball

Pagès Editors presenta dissabte 9, dins de la Setmana del Llibre en Català, una de les seves novetats editorials destacades: La rebel·lió catalana, un llibre que ofereix la visió de cinc persones representatives de l‟esquerra europea sobre dos dels temes de més actualitat al nostre país.

• La rebel·lió catalana

Diuen que la història l’escriuen els vencedors. És una frase ben certa, sobretot quan al·ludeix als ‘vencedors’ que han esclafat pobles, cultures i llengües. En aquests casos, el ‘vencedor’ té molta pressa a esborrar. ‘Dèria esborradora’, podríem dir-ne d’aquesta obsessió. La dèria esborradora es fonamenta, d’una banda, en la necessitat d’amagar les barbaritats que el vencedor ha comès per tal d’assolir el seu objectiu, i, de l’altra, en la pressa per reescriure el passat i legitimar, així, la seva presència –talment com si fos ancestral– sobre una terra que només posseeix i espolia per dret de conquesta.

Accedeix aquí a la opinió sencera de No m'ho van ensenyar a l'escola a RacóCatalà.cat

Alguns dels llibres destacats de Eugènia de Pagès a Pagès Editors:

• No m'ho van ensenyar a l'escola
• La generació Google
• L'Espanya de sempre

Els autors més consistents es plantegen la concepció de la seva obra en diàleg amb la tradició, fent-hi peu per enlairar-se. És el cas de Jordi Solà Coll, una figura comunicativa i cultural destacada que vinculàvem fins ara sobretot als seus articles periodístics i a la seva dedicació a la fotografia o a l'antropologia, i a la seva mirada experta sobre països com l'Índia, Birmània o Bolívia. Amb Ulls de glaç reconeixem en Jordi Solà Coll la densitat humana que caracteritzava la seva producció anterior, però ara ens endinsem en aspectes més centrals i subtils de la seva personalitat.

Accedeix aquí a la opinió sencera de Ulls de glaç a DiariDeGirona.cat

• Ulls de glaç

Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany van ser tot un emblema del franquisme i de la transició. Dues intel·lectuals compromeses políticament, ficades a l'activisme cultural, feministes, amb una important projecció pública... Ara Pagès Editors edita Miralls creuats: Roig / Capmany, de la crítica literària M. Àngels Cabré, el llibre que va obtenir l'any passat el 33è Premi d'Assaig Josep Vallverdú, una reivindicació d'aquestes dues escriptores feministes.

Accedeix aquí a la ressenya sencera de Miralls creuats a ElNacional.cat

• Miralls creuats

Jordi de Manuel escriu per a Pagès Editors un recull de relats, més en concret set ,que ens atraparan en la lectura, però que , també, ens faran pensar. Perquè el llibre i els seus set relats viatgen als set desconcerts humans que ens poden destruir i que poden fer que aflori la part més negativa de l´ésser humà…

Són relats amb una forta vinculació a la literatura de gènere negre.

Accedeix aquí a l'entrevista sencera de la Jordi de Manuel a Terraveu.com

Alguns dels llibres de Jordi de Manuel a Pagès Editors:

• Mans Negres
• El cant de les dunes

La Rosa és presumida. Es mira al mirall mentre es posa les arracades i diu que es pol·leix igual que pol·leix els seus poemes. És perfeccionista i tossuda com una mula. Rere les seves 8 novel·les i els centenars de versos publicats, hi ha la nena que va començar a escriure poemes als 13 anys i que veu amb il·lusió com li plouen els reconeixements.

L’últim, la Creu de Sant Jordi el passat abril (diu que li donen perquè ha viscut 84 anys) Filla (predilecta!) de Cervera i farmacèutica de professió, viu a Lleida en un 8è pis. Perquè li agrada sentir-se ocell a travès de la poesia. Sempre reivindicativa. Costa pensar que en algun moment va ser submisa la dona ferma que ha defensat el sacerdoci femení.

Accedeix aquí a l'entrevista sencera de la Rosa Fabregat a Lleida.com

Alguns dels llibres destacats de Rosa Fabregat a Pagès Editors:

• Llibre Sóc l'Iris
• Llibre La Capellana
• Llibre A la vora de l'aigua
• Llibre Roses de Sang

autor de Gran i petit,

a Betevé

Terres de l'Ebre, frontera i frontissa, 

al diari Ara

de Maria Pons,

a La última hora

Escrits sobre llengua,

Josep Murgades

la presentació del llibre

Els llops ja no viuen als boscos,

de Teresa Saborit

d'Eduard Masdeu,

al Diari de Tarragona

DDAA, i Trens i estacions de Catalunya,

d'Antoni Nebot, a Marítimas

a cura de Josep Vilella,

a Ràdio Estel i Catalunya Ràdio

de Paula Bombara,

a El 3 de vuit

la nova novel·la de Cristina Casas,

a El nou

la diada de Sant Jordi 2017

del llibre de Josep Pelegrín i Marc Trilla,

Els vins del Pla de Bages

Honor de poble, poble,

recomanat a El Punt Avui

el nou llibre de Marc Pons,

La caixa negra

Tros, la nova novel·la de 

Rafael Vallbona

del treball de l'editorial Pagès Editors

 El Diari de Tarragona entrevista a Eduard

Masdeu sobre el seu nou llibre

La revolució digital a les aules de música

 El Diari de Terrassa recull la presentació de

Vides de filferro, de Montserrat Espallargas

i cita a Nandibú, de Pagès Editors

Pagès Editors, Joquim Carbó

i Josep Vallverdú

de les novetats de Sant Jordi a Pagès Editors

 El Diari La Mañana es fa repercussió de la

presentació del poemari Concert d'esferes, 

de Josep Maria Sala-Valldaura,

a la Fundació Vallpalou

de Ramon Usall, Seixanta-vuit

Festival Les Borges Negres, on

participaran molts autors de Pagès Editors

Ronda dels dies, Jordi Pàmias

Maria Mercè Marçal 2016,

El mapa de l'infinit, de Joan Perelló,

al Diari de Menorca

a IB3 i al Diari de Menorca

es fa ressò de la presentació del

nou llibre de Josep Borrell,

Aigua, ànima

Ona Domènech i Salvador Domènech,

ressenyat a El Periódico Mediterráneo

amb la col·lecció La Suda. 

Els nous llibres Aigua, ànima, 

de Josep Borrell i Concert d'esferes, 

de Josep M. Sala-Valldaura,

a El Punt Avui i La Mañana

Cuques de llum, a

Cope Tarragona

reusdigital.cat

Canal Reus TV

d'Itziar Fernández i Carme Gabarrell

a El Diario.es, Yahoo, Diario de Ibiza,

El Día Tenerife, El Día i Diario de Teruel

Josep Maria Morell, autor del llibre

La cuina dels dijous,

a Balaguer TV i Ràdio Balaguer

En Roc i l'escala de les portes secretes,

d'Eulàlia Canal

el nou llibre de Josep Murgades

al Diari d'Andorra

Els fruits vermells, de Lluís Vilarrasa, 

al diari Segre, La Mañana i Territoris.cat

de Ramon Casalé i Carles Duarte,

ressenyat al Eix diari 

La por dels bàrbars,

una lectura imprescindible

al Diari de Tarragona

l'Anoia Diari 

Serra d'or

novel·la de Jordi de Manuel,

Mans Negres

L'autor parla a la Ràdio UA1,

i El Blog de Jordi Cervera el recomana

Ressenyes a

Última Hora 

El Punt Avui

un dels guanyadors del Premi Imperdibles 2017

L'assaig del reconegut escriptor Andreu Martín Com escric novel·la policíaca a: 

Núvol 

7accents

La Xarxa

Núvol 

La Mañana 

al diari Ara

Diario de Navarra

Diario de Pontevedra

Tros, de Rafael Vallbona, novel·la destacada a El Núvol. 

Escolta també l'entrevista a l'autor a Ràdio Premià de Mar aquí.

Diari Segre

Vilaweb 

Terrassa Digital

Lleida TV

El Punt Avui

Núvol  

Bearn 

La Vanguàrdia

El Punt Avui 

 L'Independent de Gràcia 

 La Mañana 

 La Vanguardia

La Mañana

Diari de Terrassa

Trazo de Tinta

Hänsel i Gretel

El Diari Digital de Barcelona recomana Cendra, la darrera novel·la de Sílvia Mayans

Ressenyes també a:

Entrevistes a

Tens un racó dalt del món 

Surtdecasa.cat 

La revista El Temps ressenya el llibre d'Eladi Crehuet

Roda de premsa per presentar les novetats literàries de Pagès editors de la temporada: 

Segre, La Mañana, Lleida.com 

Anna Grimm, el personatge de les novel·les negres de Montse Sanjuan, arriba a la televisió. 

Recull de la roda de premsa: 

Aldia.cat, Europa Press, La información, La Paeria, La Vanguàrdia, Nació Lleida, Segre, UA1 Ràdio, Vilaweb, CCMA, El Punt Avui, El Punt Lleida.

Gran reportatge al diari Segre de les novel·les de Montse Sanjuan:

La sergent Anna Grimm

i El misteri del bressol buit

Granados, el so de la mirada, de Mònica Pagès, a: 

Cultura/s de La Vanguàrdia

Diari La Mañana

Diari Segre i Segre.com

La Vanguàrdia 

 Catalunya Música

 Diari Ara

Entrevista a la contra de La Manyana

Recomanat a Catalunya Cristiana

Ressenyes de La cara B. Una altra mirada al procès, el llibre de Jordi Borràs i Antonio Baños, a:

Vilaweb

Assamblea.cat

Segre

La Mañana (entrevista a J. Borràs; entrevista a A. Baños i ressenya)

Programa Divendres, de TV3

El Punt Avui

Diari de Girona 

Sabadell Cultura

Llibertat.cat

Suplement Cultura/s de La Vanguàrdia

Tribuna.cat

Segre

Expansión

Magnífiques crítiques del llibre El mar i la serp, de Paula Bombara, a: 

L'altell

territoris.cat

Abacus

Llibreria Al·lots

Llibres al replà

 Ràdio Vilafranca 

Territoris

Tens un racó dalt del món i Catorze recomanen el llibre A la colònia hidràulica i altres contes,

de Sílvia Romero, XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar, 2016. 

També recomanen aquest recull de contes

Ràdio Sant Celoni 

Tirant de Llibres

Relats en Català

Relats en català

Ramona Solé

Ajuntament de Granollers

Ràdio Ua1

Mataró Ràdio 

Cafeïna

El llibre coordinat per Josep-Lluís Carod-Rovira, Les religions a Catalunya, a: 

Diari Segre

Fet a Tarragona

Servicio de Información Católica

Bisbat de Lleida

Recomanació del Premi 7lletres, Els llops ja no viuen als boscos, de Teresa Saborit, a: 

Directe.cat

El bosc dels somnis

CATzona

Independència Catalunya

Diari La Manyana

El 9 Nou

 El Punt Avui

9 Nou 

La Mañana

Ressenyes del llibre Els gitanos catalans de França, d'Eugeni Casanova a: 

Telenotícies Cap de Setmana de TV3

Segre Premium i Diari Segre

Vilaweb

Ràdio Catalunya

La Vanguàrdia

  Ara

El Temps

Nació Digital 

Ara Comarques Gironines

Programa Terrícolas, de BTV

Diari Segre

Diari de Terrassa

Diari La Manyana

Diari d'Andorra

Espai de Salut Holístic

Tu Voz en mi Pluma

Al programa CAFEÏNA de Lleida TV

A l'espai LA BRUIXOLA EMOCIONAL del programa "ESTEM AMB TU" de Ràdio Estel

Al programa EL SUBMARÍ de Ràdio Terrassa

Al programa UN DIA MÉS d'Ua1 Ràdio

Al programa BECARIS de Ràdio Nacional d'Andorra

Ràdio Seu

Ressenya del llibre a la revista La Terra

Presentació del llibre. Diari Segre

Diari Segre

La Mañana