Tel. +34 973 23 66 11

editorial@pageseditors.cat

No tiene artículos en su carrito de compras.

Subtotal: 0,00 €

Mapa de Grècia

Más vistas

Autor(es)

Mapa de Grècia

  • Autor: Badosa Pedro, Enrique
  • ISBN: 978-84-1303-275-7
  • 272 páginas
  • Tapa rústica con solapas
  • 120 x 170 mm
  • Colección: Poesia Vària Nº 02
  • Fecha de publicación: Julio 2021
  • Ver primeras páginas
  • Disponibilidad: En existencia

    17,00 €
    Badosa estructura Mapa de Grècia com un peristil, a la manera d’un temple grec, guiat per l’harmonia geomètrica del Partenó. Cinc sèries de vint-i-un poemes distribuïts seguint una regla de simetria que col·loca al bell mig de cada sèrie una columna. Damunt d’aquesta arquitectura vertical, s’eleven a manera de fris les imatges de Grècia, el paisatge, la gent, la història, els mites, les petites capelles bizantines, el folklore, els vins i les menges populars, la música, la cultura, la democràcia, la llibertat i la paraula... “Paraula imprescindible per al marbre / el nom de la bellesa, / i volum sens defecte de la llum. / La veritat aplomes, / aguantes arquitrau i pensament, / alces tota la força de la vida. / Si pogués arribar a ser qui soc.”

    Mapa de Grecia es pot considerar l’obra de més difusió i, en general coincidència amb la crítica, una de les més representatives de la poesia d’Enrique Badosa. 


    Josep A. Vidal: "Vaig traduir aquests versos pel plaer de fer-ho, com una necessitat personal, sense més voluntat ni pretensió que d’anar tan a fons com pogués en la lectura." 

    Enrique Badosa (Barcelona, 1927-2021), poeta, traductor, assagista i editor. Amb Más allá del viento (1956) inicia una trajectòria poètica que es tanca amb Ya cada día es más noche (2006). El 2010 aplega a Trivium la seva poesia completa, en la qual són fites remarcables, Baladas para la paz (1963), Historias en Venecia (1971), Dad este escrito a las llamas (1976), Mapa de Grecia (1979), Marco Aurelio, 14 (1998) i Parnaso funerario (2002). Tot i adscrit a la “generació dels 50”, no ha seguit mai consignes de cap mena. Són notables les seves traduccions d’Horaci, dels lírics medievals catalans, de Salvador Espriu i de J. V. Foix. Sine tradere, en què exposa la seva teoria de la traducció poètica, culmina la seva producció com a assagista.

    Josep A. Vidal (Barcelona, 1945) ha repartit la seva activitat entre la docència, l’edició i la traducció. Enamorat de la poesia, ha sentit sempre la vocació de traduir al català els poemes que li agraden. Ha publicat la traducció al català de Breviari per a tardes de xàfec i Prohibit de respirar, de Carmen Plaza; i Àlbum de versos antics. Seguit de «La jove parca» i «El cementiri marí» (Pagès Editors, 2017) i Encants (Charmes), encara inèdit, de Paul Valéry. D’Enrique Badosa ha traduït els poemaris Marc Aureli, 14 i Ja cada dia és més nit, també inèdits. Amb Por de la terra (2021), sense la pretensió de fer-se passar per poeta, s’ha aventurat a estrenar-se com a autor.