És ben possible rellevar tres aspectes en Els colors de la vida, que podrien semblar difícils de comprendre a primera impressió i que, en llegir els contes, apareixen amb extrema facilitat. Però val la pena citar-los. Els colors, que veiem en tot moment sense donar-los cap significat, en el llibre es poden conferir als protagonistes, a l'argument, al conte, per definir els seus sentiments. Els colors tenen, doncs, un destinatari. Contes en línia és fàcil d'entendre. Cada frase en una línia. Línies de la mateixa llargada. Això fa que sembli un poema sense ser cap poesia. També ho és la paraula en llibertat. Significa que Josep M. Madern ha volgut escriure un llibre de contes extremadament variats, que van des del rosa de l'amor fins al negre de l'absurd i de l'incomprensible, passant pel vermell de la sang i pel verd de l'esperança. A Els colors de la vida trobarà el lector els contes curts, sensibles o cruels, que es poden llegir en qualsevol moment amb la idea que veurà una situació i un final sorpresa, diferent del conte següent. Tots ells formen un món que ens mostra contínuament els colors de la vida.
