"He escrit aquest llibre pel sentiment del record del meu avi, que, a més a més, va ésser un protector, un amic. He estimat els meus pares i lloat els seus sacrificis, però l'avi va penetrar en mi amb una força singular, de tranquil·litat, de pensa, d'exemple. La seva vida turmentada em preocupava i ara fa que recordant-lo en la maduresa encara l'estimi més" (Joan Sans Sicart)
