Memòria d'exilis i retorns és, com diu l'autor, el fruit de la memòria del passat amb la veu dels qui la van escriure i el retorn, en el present, a aquells escenaris on la van viure. Però també és, a més d'això, una reflexió sobre els episodis més cruels de la història recent, un toc d'alerta a les generacions més joves per no caure de nou en el parany de l'oblit i el silenci; i és, per sobre de tot, un reeixit homenatge a la memòria de tots aquells que van patir el drama de la guerra civil, de l'exili, dels camps nazis i de la repressió franquista, personificats en la figura del pare de l'autor i del seu oncle Manolo. Amb una prosa senzilla, a voltes emotiva i farcida de descripcions acurades, l'autor estableix un lligam entre passat i present. Amb el retorn, pels camins de l'exili, als espais de la memòria familiar s'aconsegueix un doble propòsit: la revisió d'un període històric, sovint silenciat, i la implicació de les noves generacions a prendre el relleu de la memòria.