"La quinta essència de la pols m’ha suggerit alguna d’aquelles imatges amb les quals intenten d’explicar-nos la física de les partícules: elements oscil·lants, carregats de forces que es contraposen, que s’equilibren, que es construeixen i es desfan, eteris, en una mena de ball infinit, misteriós, potser fins i tot indiferent a res que no sigui l’obediència a aquestes lleis magnífiques i, al capdavall, inútils. L’autora, reblada de consells populars, resumeix en una sentència les elucubracions de les grans figures literàries sota l’advocació de les quals posa el recull, tot aprofitant per fernos una picada d’ullet i mostrar, al costat del seu encuriosiment, el seu racionalisme escèptic i un punt sorneguer" (del pròleg de Francesc Parcerisas).