Poemes d’Abissínia flueix tan harmònicament que el lector no percep aquesta trama invisible que teixeix els versos. Però jo no em puc estar de veure-hi una voluntat màgica, un desig ocult. A Poemes d’Abissínia Gavaldà cita diversos poetes en els quals s’ha emmirallat: Ausiàs March, Salvador Espriu, Carles Riba, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Josep Palau i Fabre, Miquel Martí i Pol, la qual cosa el situa en una tradició catalana. Però també hi trobem Arthur Rimbaud, Sylvia Plath, Edgar Alan Poe, William Shakespeare, Sibilla Aleramo. Uns i altres l’ajuden en el seu trànsit cap a la identitat recuperada.