Al final de maig del 1944 un industrial tèxtil de Terrassa, afí a l’enderrocat govern de la Generalitat i la República, es veu obligat a exiliar-se a França, a través d’Andorra, després d’haver contactat amb un passador. El passatger no va arribar al seu destí i mai més no se’n va tornar a saber res. Quaranta-tres anys després, la Laura Viladomat, llicenciada en Història, realitza la tesi doctoral sobre les guerrilles maquis al Pirineu. Per dur-ho a terme sol·licita l’ajuda d’en Francesc, Quico, Orteu, professor d’Història a l’Institut de la Seu d’Urgell i s’instal·la, temporalment, a la ciutat. La monòtona vida d’en Quico experimenta un canvi radical quan ella entra, com un terbolí, a la seva vida. Al cap de poc temps se n’enamora perdudament, si bé, cada dia que passa, és més conscient que li amaga alguna cosa; un recòndit secret del qual no en vol fer partícip ningú. Quan la Laura es veu obligada a compartir-lo, tots dos inicien una desenfrenada recerca en la memòria del passat, que els porta a descobrir que, per més llarga i fosca que sigui la nit, sempre, després, arriba l’alba.