"Llegir David Castillo és com travessar de nit un pont en flames: t’il·lumina i, al mateix temps, t’obliga a continuar endavant. La poesia de David Castillo és compacta i dura, igual que ho és la terra per al vell enterramorts. No sobta que Julià Guillamon el consideri «el més jove de la generació de l’underground barceloní». I ho fa al pròleg del seu segon llibre de poemes, titulat Tenebra (1994), i en aquest sentit no ha canviat res. Castillo, escriptor prolífic i proteïforme —poesia, narrativa, articles, antologies, entrevistes, biografies, la novel·la en vers El llibre dels mals catalans (2010), etc.—, és un ortodox de l’heterodòxia. Imprevisible. Sempre en zig-zag, com diuen que s’ha de fugir quan et disparen." (Del pròleg de Josep M. Rodríguez).