Escames representa una transició de la joventut a la vida adulta i com l’ésser humà afronta les vicissituds que troba al seu camí adaptant-se al medi i, sovint, en certa manera, mudant de pell per a esdevenir més fort i resistent. En aquest procés assitim a la desintegració de l’individu en un constant paral·lelisme amb les forces de la natura exercint el seu poder. No ens queda cap altra opció que lliurar-nos-hi per a que ens transformi i puguem renéixer.
"La poesia de Tània Soler està fornida d’imatges en què la sensualitat i la relació del cos a cos amb l’altre hi tenen un paper predominant. Tània Soler és remeiera del cos però també de l’ànima a través del verb fet vers i després carn." (Del pròleg d'Àngels Marzo).