Qui no ha vessat alguna llàgrima per un record d’una infància llunyana? Qui no ha sospirat vers un amor anhelat? Qui no ha sentit el dolor per la pèrdua d’una persona estimada? Qui no s’ha exaltat davant la injustícia? Qui no ha lluitat per superar un obstacle? Qui no s’ha emocionat amb unes paraules amables, amb una tendra abraçada, escoltant una cançó, ballant amb la persona estimada? Qui no s’ha emocionat contemplant una posta de sol respirant l’aire pur a trenc d’alba? Amb aquest poemari et retrobaràs amb molts dels teus records que no estan oblidats, tancats o simplement adormits en un raconet de la teua ànima. Segur que n’hi ha de dolços i amargs, però no els tinguis tancats, deixa’ls aflorar, que en aquesta vida és l’únic que podem deixar. Un record pel dia de demà.