A partir de la identificació de Wittgenstein entre ?jocs de llenguatge? i ?formes de vida? Israel Clarà basteix un poemari que es torna el mural dels diferents àmbits on el llenguatge de la raó poètica predica del món i de la condició humana. La realitat que sovint substitueix l?escriptor amb la dosi justa d?imaginació i de memòria deformant ?potser per suportar el pes de l?existència?, és present en cada icona de l?esperit. En aquest llibre apassionat hi ha poemes que parlen del petit príncep que som i de la rosa, de la barbàrie i la fragilitat i de la transcendència de l?ànima en diàleg amb l?univers. Hi són presents els autors i les referències que han influenciat l?autor. Una obra amb un pròleg i un epíleg esplèndids de Cristina Àlvarez Roig i Coloma Lleal per fer més nítid el somni.