Els personatges de la novel·la o seuen a taula per celebrar, per donar la benvinguda o per dir-se adeu, per seduir o per convèncer, per mostrar poder, per gaudir, per estimar i, a vegades, per també patir. Ho fan per subsistir, és clar, però també per sentir-se ells mateixos o part d?una tribu. I conte rere conte, allò que cuinen o mengen, i la manera com ho fan, es posa al servei d?una història marcada per una pulsió humana: l?aferrament, el tedi, l?inconscient que aflora, la impostura, l?amor primigeni i l?amor etern, l?oblit, la mare, el significat de l?art, la família, la fidelitat, l?atzar, la dona cuidadora, el mestre i l?alumna, la identitat personal... Però mai no falla: sempre acaba apareixent una queixalada o una recepta recuperada o un ganivet de tallar ceba o uns fogons plens de cassoles o una taula ben parada.