A La remor, tan salada s?hi troben, d?entrada i per cloure, les remors incessants d?un baix continu: la pugna pel com dir i la batalla amb la bèstia, o com poder-se protegir?amb quina paraula!?del so constant del pas del temps. Entremig hi ha tot alḷ que queda sota la pell: del cap als peus, les venes obertes pel remugar de les entranyes.