Aquest és l’últim món.
Real o possible.
Correcció: un últim, fa
molts altres 
inútils
desintegrats
oblidats o inquirits
muts
mons finals (al final, amb
quins aparells
comptar?).
Però el que cal anotar
és que en aquest
instant
i quadrant –sent encara
més precís– en una situació
d’aquesta espècie (i cap
altra), vivim, nosaltres, en aquest
últim món.
I sense alternatives immediates
–seria desastrós intentar-ho–
per tornar-se
un penúltim.