"Escriure és en essència una aventura amb mi mateixa, enmig d’un món on gairebé tot està delimitat i en el qual tot s’ajusta a unes regles encobertes i considerablement estrictes. En la paraula trobo la llibertat que manca en massa àmbits, encara que s’obstinin en demostrar-nos que som més lliures que mai. Ella, la paraula, té el do de fer-nos adonar del reguitzell de matisos que se’ns escapen dels fets banals, de la quantitat de lligams que podem establir entre els minúsculs esdeveniments de l’entorn i nostres sentiments i, sobretot, és la  gran eina per a construir-nos a nosaltres mateixos i arribar a allò simple i abstracte que vol dir: ser.
Escric en una llengua rica i potent, parlada i entesa per més dels que ens imaginem. El desig de posseir la seva ànima ha fet actes i gestos prou salvatges  com per matar-la. No ho han aconseguit. De tant en tant l’escantonen, cert;  malgrat això,  som molts els que ens construïm amb ella i la seguirem transmeten, com una de les grans divises  d’un país que no és petit, però que sobreviu dividit."