Primer van ser les teves mans, la pedra.
Pel camí de Balafi
corr la sang
que glateix al meu cor, cap al teu regne.
S’alça un temple de calç i de perlita
entre l’ametlerar que ha de florir
quan l’estol d’estornells, en xiuladissa,
convertesqui en foscor l’esclat del dia.
Després van ser les teves mans, la casa.